Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714 / edició crítica d'Agustí Alcoberro i Mireia Campabadal



Barcelona : Barcino, 2014
378 p. ; 24 cm (Els Nostres clàssics. Autors moderns, 7) 
Bibliografia. Glossari. Índexs. Conté: Relació del siti de Barcelona de l'any 1713 i 1714 / Manuel Mas i Soldevila. Succinta memòria i relació breu del siti de Barcelona / Anònim. Per desengany dels esdevenidors / Aleix Claramunt. Continuació del diari / Anònim. Dietari del setge de Barcelona del Convent de Sant Josep / Manuel Soler.
ISBN 9788472267848

Edició crítica de cinc cròniques de testimonis directes del setge. El setge de 1713-1714, constitueix un episodi cabdal de la història de Catalunya i, per extensió de la Monarquia Hispànica i d'Europa. Així va ser percebut pels seus coetanis. La resistència dels catalans al llarg de catorze mesos va generar una amplíssima publicística arreu del continent. Els dietaris que s'editen són supervivents d'una deliberada destrucció de documents que podien inculpar els mateixos autors. Alguns han restat ocults fins fa ben poc temps. Tots són escrits en català i volen ser un testimoni pel futur. Trobem el dietari anònim, d'un botifler que es manté dins de la ciutat; un altre d'un advocat i catedràtic; un notari botifler que fuig de la ciutat però es queda a l'entorn; un combatent anònim de la Coronela, segurament membre d'un gremi; i un carmelita descalç. En definitiva, tres patriotes i dos botiflers. Aquesta naturalesa plural, tant de classe com ideològica, dóna als testimonis una gran riquesa de matisos i intencions, aconseguint, a més, un relat viu, divers i de gran intensitat i interès. Aporta, també, tres làmines en color de gravats de l'època, de l'Arxiu Històric de Barcelona. (Editorial).

Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres / obra dirigida per Pere Molas, Eulàlia Duran i Josep Massot ; redactores Margalida Tomàs i Mireia Campabadal



Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres : Fundació Noguera, 2012
502 p. ; 25 cm
Referències bibliogràfiques. Apèndixs.
ISBN 9788493888510

Diario del sitio y defensa de Barcelona : [el setge de Barcelona, 1713-1714] / edició a cura de Mireia Campabadal i Bertrán ; estudi introductori d'Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí



Ed. facsím.
Valencia : Tres i Quatre, 2009
620 p. ; 24 cm (Biblioteca d'estudis i investigacions, 47) 
Facsímil de: Barcelona: Gazeta de Barcelona, 1713-1714. Referències bibliogràfiques. Glossari. Índex.
ISBN 9788475028170

El setge de Barcelona de 1713-1714 constitueix l'episodi crucial de la Guerra de Successió. Durant catorze mesos, els defensors de la ciutat van resistir l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, que ocupava ja la major part de Catalunya. Però aquell combat desigual no es va lliurar només amb les armes. També ho va fer en el camp de la premsa, com a gestora d'informació i conformadora d'opinió. Els defensors de la ciutat van publicar 42 números de la Gaceta de Barcelona, que ben aviat va prendre el nom de Continuación del diario del sitio y defensa de Barcelona. Per la seva banda, a Girona, les premses borbòniques imprimiren una Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña. Aquesta obra aplega ambdós textos, en versions facsímil i actualitzada, i els acompanya amb un ampli estudi introductori que situa les claus del setge i d'aquella peculiar "guerra dels papers".

Entre el blat i la pólvora. La memòria del setge barceloní de 1713-1714 a través de dos dietaris personals en català / Mireia Campabadal i Bertran
Campabadal i Bertran, Mireia


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 28-2 (2008) , p. 89-106

La Recepció dels clàssics medievals catalans al segle XVIII / Mireia Campabadal i Bertran
Campabadal i Bertran, Mireia


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 15 (2004) , p. 31-57 (Premi per a estudiants) 
Fonts. Notes. Resum en català i anglès.

La historiografia literària catalana ha centrat preferentment el seu interès en l'estudi de la recepció dels clàssics medievals catalans a partir del segle XIX. ben poca cosa, en canvi, ha estat dita sobre aquesta qüestió de períodes anteriors, en especial els segles XVII i XVIII. L'article pretén pal·liar aquesta mancança. partint de la base que els intel·lectuals catalans del segle XVIII coneixien (de manera directa o, de vegades, indirecta) les obres més rellevants, s'hi esbossa una panoràmica de les principals vies d'aproximació al fenomen literari català medieval: des de l'apologia de la llengua, passant per l'anàlisi filològica (és a dir, amb voluntat lexicogràfica, gramatical o ortogràfica) i per la revaloració del passat literari propi (amb les bibliografies i les reedicions com a màxims exponents), fins a la motivació religiosa (centrada en sant Vicenç Ferrer o Ramon Llull) o l'interès historiogràfic (suscitat, sobretot, per les quatre grans cròniques). Clou el treball un extens repertori de fonts de l'època.

El Bisbe Climent i la cultura catalana setcentista / Mireia Campabadal i Bertran
Campabadal i Bertran, Mireia


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXVI, núm. 26 (2006) , p. 105-120
Text de la intervenció de Mireia Campabadal i Bertran a la taula rodona "Josep Climent: història, religió i cultura", celebrada al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el 22 de novembre de 2006. Notes a peu de pàgina. Resum i paraules clau en castellà i anglès.

Aquest treball presenta diferents reflexions entorn a l'actitud del bisbe en relació amb la cultura catalana de la seva època, per un costat, interpretant les seves afirmacions que han tingut més pes doctrinal en matèria lingüística i, per altre, analitzant amb un cert detall una de les seves actuacions més rellevants com a figura pública a Barcelona: l'encàrrec a la Reial Acadèmia de Bones Lletras de l'elaboració d'un diccionari català.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes / Mireia Campabadal Bertrán
Campabadal i Bertrán, Mireia


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006
459 p. ; 22 cm (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 119) 
Premi Manuel Milà i Fontanals d'Història Literària 2006. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Inclou índex onomàstic.
ISBN 84-8415-877-2

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona al segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes / Mireia Campabadal i Bertran
Campabadal i Bertran, Mireia


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 215-227 (Tesis Doctorals) 
Tesi doctoral dirigida per la doctora Eulàlia Duran Grau, llegida a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 27 de gener de 2005. Inclou resum bilingüe català-anglès.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, nascuda com a reunió de persones rellevants entre la noblesa i la literatura, esdevingué el marc d'actuació de bona part dels erudits més importants del segle XVIII i acollí una certa quantitat de projectes, que, si haguessin reeixit tots, haurien donat un gran impuls a la cultura catalana. Aquesta tesi doctoral presenta, en primer lloc, una síntesi de l'activitat acadèmica durant el seu primer segle d'existència a través del clima d'interès per la cultura catalana en tots els seus aspectes: la important tasca historiogràfica de la institució, fins ara poc atesa, les diverses iniciatives envers l'estudi del català i el seu ús per part dels acadèmics, i la seva contribució a la literatura, en sentit estricte. També s'ocupa dels mecanismes interns de funcionament de la vida corporativa i de la transcendència cultural, social, històrica, literària i lingüística que tingué a la Barcelona i a la Catalunya de l'època.

El Carnestoltes a la Barcelona de l'Edat Moderna: cultura cívica, tradició literària i transgressió social / Mireia Campabadal i Bertran
Campabadal i Bertran, Mireia


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 9 (Desembre 2003), p. 109-132 (La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l'Edat Moderna. La ciutat i la festa) 
Notes a peu de pàgina.